A partir de l’any 2006 el tipus d’inter\u00e8s Euribor va comen\u00e7ar a pujar desesperadament fins a situar-se en m\u00e0xims hist\u00f2rics al voltant de 2008.<\/p>\n
La pujada del tipus Euribor va suposar un augment considerable en les quotes a pagar de les hipoteques dels consumidors. Llavors, per a aquelles persones que tenien ja un pr\u00e9stec hipotecari, la quota mensual es va poder incrementar en m\u00e9s de 100 euros de difer\u00e8ncia mensual; i per a aquelles persones que volien accedir a un habitatge i comprar-se una llar, les condicions d’inter\u00e8s i les quotes eren inassolibles.<\/p>\n
I \u00e9s en aquest moment quan entra en acci\u00f3 el banc.<\/p>\n
Durant els anys 2006-2008, coincidint precisament amb els alts preus de l’Euribor, les entitats financeres van comen\u00e7ar a oferir un \u201cnou\u201d producte entre els consumidors, un tipus d’hipoteca que fins llavors solament s’havia utilitzat (perqu\u00e8 aix\u00ed tenia sentit) en transaccions internacionals empresarials: l\u2019hipotecamultidivisa.<\/p>\n
L\u2019hipotecamultidivisa o \u201cpr\u00e9stec en divises\u201d \u00e9s un tipus de pr\u00e9stec hipotecari que es referencia a una divisa estrangera \u2013 normalment el ien japon\u00e8s o el franc su\u00eds-, prenent com a refer\u00e8ncia el tipus de canvi de la referida divisa.<\/p>\n
Qu\u00e8 significa aix\u00f2 en una terminologia no financera? O dit d’una altra manera, com se’ls va oferir l\u2019hipoteca multidivisa als consumidors perqu\u00e8 es don\u00e9s un increment exponencial d’aquestes contractacions a partir de l’any 2006?<\/p>\n
La problem\u00e0tica de l\u2019hipoteca multidivisa no \u00e9s el producte en si, sin\u00f3 com el banc va vendre les seves caracter\u00edstiques al consumidor perqu\u00e8 aquest el contract\u00e9s.<\/p>\n
L’entitat financera va oferir l\u2019hipotecamultidivisa com un producte avantatj\u00f3s, barat i convenient per a tots els p\u00fablics. Banc Popular, Bankinter, Catalunya Caixa o CaixaBank han estat nom\u00e9s algunes de tantes entitats que es van sumar a la comercialitzaci\u00f3 massiva dels pr\u00e9stecs multidivisa.<\/p>\n
I aqu\u00ed est\u00e0 el m\u00e9s greu del cas: en cap moment se citava la paraula \u201crisc\u201d, i molt menys s’explicava el funcionament del pr\u00e9stec. \u00c9s a dir, al consumidor en cap moment se li explicava que si, per exemple, sol\u00b7licitava 300.000 euros al banc, podria passar-li que, a causa del tipus de canvi, 15 anys mes tard, i havent pagat totes les quotes, el capital pendent podria ser m\u00e9s que l’inicial (per exemple, 350.000 euros).<\/p>\n
Els consumidors acudien a la seva entitat financera de confian\u00e7a per a preguntar sobre un pr\u00e9stec per a comprar-se el seu habitatge, i des del banc simplement els mostraven dos exemples de pr\u00e9stecs: un en Euribor i un altre en opci\u00f3 multidivisa (referenciat a ien japon\u00e8s o a franc su\u00eds).<\/p>\n
El resultat o reacci\u00f3 esperada era l\u00f2gica: la quota a pagar en una modalitat multidivisa podia ser fins a 250 euros m\u00e9s barata, al mes, respecte l\u2019hipoteca referenciada a l’Euribor. I aix\u00f2 era veritat, l’\u00fanic problema \u00e9s que era una veritat a mitges. \u00c9s a dir, va existir ocultaci\u00f3 d’informaci\u00f3 per part de les entitats. Una informaci\u00f3 que, d’haver sabut (i sobretot, ent\u00e8s) el consumidor, mai hagu\u00e9s contractat: els riscos del pr\u00e9stec multidivisa al llarg dels anys produ\u00efts pel tipus de canvi.<\/p>\n
Els bancs van operar en clar perjudici dels interessos del consumidor, posant per davant els seus propis, alguna cosa que la legislaci\u00f3 t\u00e9 contemplat com una mala praxi banc\u00e0ria.<\/p>\n
S\u00f3n milers les sent\u00e8ncies que avui dia existeixen sobre l\u2019anomenada i coneguda \u201chipoteca multidivisa\u201d, ja que s\u00f3n centenars els encara afectats per aquest producte. Tant el Tribunal Suprem espanyol com el Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea han estat d’acord que estem davant un producte de molt alt risc no apte per a consumidors.<\/u><\/p>\n
El resultat, llavors, \u00e9s l\u00f2gic: la nul\u00b7litat del pr\u00e9stec multidivisa, i amb aix\u00f2, una sent\u00e8ncia favorable al consumidor que obliga l’entitat financera no solament a deixar referenciat tot el pr\u00e9stec a l’Euribor des del principi (amb efectes retroactius) sin\u00f3 que a m\u00e9s es retornen totes les quantitats de m\u00e9s (derivades del tipus de canvi i divisa) abonades pel consumidor pel fet de tenir multidivisa, m\u00e9s interessos.<\/p>\n
Tot i que avui dia l’assumpte est\u00e0 molt clar en els tribunals del nostre pa\u00eds, les entitats financeres es continuen mostrant reticents a poder negociar l\u2019hipotecamultidivisa, obligant els usuaris a interposar una demanda judicial. No obstant aix\u00f2, aquest fet es veu compensat quan, en obtenir una sent\u00e8ncia favorable, el consumidor recupera totes les costes del procediment, ja que el jutge les obliga a pagar al banc per la seva mala praxi.<\/p>\n