La cl\u00e0usula s\u00f2l \u00e9s un tema freq\u00fcent i, al seu torn, molt controvertit, en els temps actuals. \u00c9s ja conegut i inq\u00fcestionable que els consumidors poden reclamar aquesta cl\u00e0usula en els contractes hipotecaris; per\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer que tamb\u00e9 les Empreses, les PIMES i els aut\u00f2noms poden reclamar la cl\u00e0usula s\u00f2l en contractes hipotecaris.<\/p>\n
Abans d’aprofundir en la reclamaci\u00f3 de la cl\u00e0usula s\u00f2l per Empreses, Pimes i aut\u00f2noms, hem de desenvolupar la noci\u00f3 de cl\u00e0usula abusiva, per a entendre millor el concepte de cl\u00e0usula s\u00f2l com a element abusiu<\/strong> en un contracte de pr\u00e9stec hipotecari.<\/p>\n La idea de cl\u00e0usula abusiva es troba definida en l’article 82 del Text Ref\u00f3s de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris \u2013 d’ara endavant TRLGDCU \u2013, definici\u00f3 de la qual poden extreure’s les seg\u00fcents condicions perqu\u00e8 una cl\u00e0usula sigui abusiva: que no s’hagi negociat individualment (sin\u00f3 que sigui fruit d’un contracte d’adhesi\u00f3), que sigui contr\u00e0ria a la bona fe i que causi un desequilibri entre les parts. De la redacci\u00f3 de la norma sembla desprendre’s, tamb\u00e9, que nom\u00e9s s’aplica aquest precepte a consumidors i usuaris, per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la que s’aclarir\u00e0 a continuaci\u00f3.<\/p>\n Com \u00e9s conegut, els pr\u00e9stecs hipotecaris \u2013 subscrits per consumidors o no consumidors – estan subjectes a un inter\u00e8s variable, que acostuma a ser l’Euribor; i \u00e9s per aix\u00f2 que, anteriorment, era costum que s’estipulessin cl\u00e0usules limitatives a aquest inter\u00e8s, com la cl\u00e0usula s\u00f2l, per a regular que si l’inter\u00e8s baixava a \u00edndexs molt baixos el client pagu\u00e9s sempre un m\u00ednim estipulat. En la majoria d’ocasions, tal com hem introdu\u00eft anteriorment, aquestes cl\u00e0usules s\u00f2l s\u00f3n abusives si compleixen els requisits estipulats i, per tant, aquesta pot ser reclamada.<\/p>\n La problem\u00e0tica de l’assumpte resideix en que el TRLGDCU nom\u00e9s protegeix les persones f\u00edsiques i jur\u00eddiques quan actuen alienes a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professi\u00f3; el que exclou la possibilitat de reclamaci\u00f3 de les Empreses, PIMES i aut\u00f2noms, mitjan\u00e7ant aquesta normativa.<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que no mereixin protecci\u00f3 i que no existeixi una altra via de reclamaci\u00f3: mentre que els consumidors i usuaris han de reclamar aquestes cl\u00e0usules sobre la base del TRLGDCU, les Empreses, PIMES i aut\u00f2noms han de fer-ho sobre la base de la Llei sobre Condicions Generals de Contractaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Malgrat estar les Empreses, PIMES i aut\u00f2noms protegits legalment, aquests han perdut les batalles judicials en reclamaci\u00f3 de la cl\u00e0usula s\u00f2l de les seves hipoteques, ja que en aquests procediments es sol\u00b7licitava err\u00f2niament la falta de transpar\u00e8ncia en la introducci\u00f3 de la cl\u00e0usula al contracte i, en l’ordenament jur\u00eddic espanyol, aquesta falta de transpar\u00e8ncia nom\u00e9s es concep en contractes de consum, tal com estableix l’article 5.5 del TRLGDCU.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2, que el Tribunal Suprem ha dictat nombroses sent\u00e8ncies desestimat\u00f2ries a persones f\u00edsiques o jur\u00eddiques que no tenien la condici\u00f3 de consumidors \u2013 \u00e9s a dir, a Empreses com a Societats Limitades i Pimes en l’exercici de la seva activitat empresarial \u2013 pel fet que no podia aplicar-se ni el control de transpar\u00e8ncia ni el control d\u2019abusivitat.<\/p>\n Per\u00f2 la Sala Civil del Tribunal Suprem va dictar en 2020 una sent\u00e8ncia – n\u00fam. 168\/2020 – que va revolucionar aquest \u00e0mbit i va establir una nova jurisprud\u00e8ncia sobre la reclamaci\u00f3 de la cl\u00e0usula s\u00f2l per part d’Empreses, Pimes i aut\u00f2noms. En tal sent\u00e8ncia, el Tribunal donava la ra\u00f3 al demandant, un aut\u00f2nom que reclamava una cl\u00e0usula s\u00f2l associada al seu pr\u00e9stec hipotecari sol\u00b7licitat com a professional.<\/p>\n D’aquesta manera, el Tribunal Suprem va obrir la porta a aut\u00f2noms i a petites i mitjanes empreses perqu\u00e8 poguessin reclamar cl\u00e0usules s\u00f2l abusives en contractes hipotecaris relacionats amb l’activitat professional i no com a consumidors.<\/p>\n En aquesta mateixa l\u00ednia, nom\u00e9sun mes despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, el Jutjat de 1a Inst\u00e0ncia de Gav\u00e0 va dictar una sent\u00e8ncia en la qual es va centrar en el perfil de la part demandant i no en la seva condici\u00f3 professional, afirmant que, malgrat la seva condici\u00f3 d’empresari, no tenia coneixements necessaris per a valorar aquesta cl\u00e0usula s\u00f2l, implicant una situaci\u00f3 de desigualtat d’informaci\u00f3 entre l’entitat banc\u00e0ria i la demandant.<\/p>\n Aix\u00f2 llan\u00e7a una clara evid\u00e8ncia: poden existir petites empreses que, malgrat desenvolupar una activitat mercantil, es trobin alienes al mercat especulatiu i, per tant, puguin trobar-se en relaci\u00f3 d’inferioritat en contractes hipotecaris amb cl\u00e0usules s\u00f2l abusives; i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tenen dret a reclamar-les.<\/p>\nCL\u00c0USULA S\u00d2L EN HIPOTEQUES D’EMPRESES I PIMES: LES TRAVES QUE HAN TINGUT FINS ARA ELS NO CONSUMIDORS PER A PODER RECLAMAR<\/strong><\/h2>\n
LA SENT\u00c8NCIA DEL TRIBUNAL SUPREM FAVORABLE A LA NUL\u00b7LITAT D’UNA CL\u00c0USULA S\u00d2L A UNA EMPRESA<\/strong><\/h2>\n
ADVOCATS ESPECIALISTES EN NUL\u00b7LITAT DE CL\u00c0USULA S\u00d2L A EMPRESES A CORNELL\u00c0 DE LLOBREGAT<\/strong><\/h2>\n