Español
LA RECLAMACIÓ DE LES CLÀUSULES ABUSIVES
QUÈ SÓN LES CLÀUSULES ABUSIVES I QUAN PODEM RECLAMAR?
Les clàusules abusives són clàusules establerte unilateralment per l’entitat financera sense prestar un degut assessorament o sense informar degudament de les conseqüències que tindrà per al consumidor o signatari del contracte.
Parlem sobre l’abusivitat quan el contracte és signat entre un professional (banc) i un consumidor (el deutor), i el professional s’aprofita de la seva situació de superioritat per fer signar una clàusula abusiva, o una clàusula que en qualsevol altra circumstància, degudament informada, el consumidor no hagués signat.
Un clar exemple és la clàusula sòl en un préstec hipotecari, supòsit en el qual si el consumidor no signa, el banc no li concedeix el préstec hipotecari.
En aquest cas parlem de imposició de les clàusules, cosa que la nostra normativa de protecció a l’consumidor i les Directives Europees s’han encarregat de determinar que hi existeix un clar abús. Tant el Tribunal Suprem com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’han encarregat, en els últims anys, de recordar que, quan es tracta de consumidors, aquests han de rebre un tracte adient i amb tota l’informació.
És possible efectuar la reclamació de diferents conceptes
La clàusula sòl ha estat, sens dubte, una de les clàusules abusives més utilitzades per les entitats. ¿L’objectiu? Assegurar per part de l’banc una remuneració mínima en cas de baixada de tipus d’interès.
En el cas de les clàusules sòl, el banc limita el tipus d’interès, de manera que quan l’euríbor baixa (com actualment, que està en negatiu), l’interès de l’préstec no baixa (roman fix en el tipus “mínim” preestablert per l’entitat). L’entitat financera ven un préstec variable, quan en realitat es converteix, amb la baixada dels tipus d’interès, en un préstec fix, causant un greu perjudici a consumidor. Un perjudici que, d’haver estat ben informat i no haver primat pel banc seus propis interessos, no s’hagués donat. Per això, i en aquests casos, el consumidor pot reclamar la nul·litat de la clàusula sòl, per falta d’informació i falta de transparència bancària, així com el retorn de tot el que s’ha pagat de més per l’aplicació de aquesta clàusula sòl.
Molt unit a el concepte anterior, en els últims temps, ia causa de les baixes taxes de tipus d’interès Euribor (que hem dit, està en negatiu), s’està utilitzant una nova modalitat de “clàusula sòl” per part de l’entitat, i que consisteix a establir un diferencial molt alt, per així assegurar-se una remuneració en el pagament d’interessos de l’préstec a consumidor. Per tant, parlem d’una clàusula sòl encoberta, ja que s’estableix un préstec variable referenciat a l’Euribor, però afegint sempre un diferencial tan alt que, en una situació de lliure mercat, s’ha de considerar abusiva.
Per això, si tens un diferencial superior a 2 punts en la teva hipoteca, et recomanem que vagis a un especialista en dret bancari perquè pugui revisar el teu escriptura de préstec hipotecari i pugui determinar si tens un diferencial abusiu. Si és així, podries reclamar la nul·litat de el diferencial (pel que el teu préstec quedaria referenciat a un tipus Euribor sense diferencial) i recuperar les quantitats abonades de més durant la vida de l’préstec amortitzat.
Actualment, ia causa de l’canvi legislatiu, tenim clar qui ha d’assumir les despeses de la hipoteca. No obstant això, què passa amb les despeses hipotecaris abonats amb anterioritat a gener de 2019 en els préstecs hipotecaris? Doncs la resposta ens l’ha donada el mateix Tribunal Suprem en diverses sentències, així com els jutges del nostre país.
Les despeses de notaria, registre, gestoria i taxació són les despeses que tradicionalment sempre ha pagat el consumidor, però que, gràcies al criteri dels nostres tribunals dels últims anys, poden ésser reclamats.
I quin termini de reclamació de les despeses hi ha?
La resposta és clara i no ofereix dubtes des d’un punt de vista legal, tot i que sembla haver-se creat força confusió en aquest sentit: no existeix caducitat ni prescripció de l’acció de nul·litat. Tal i com ha dictat el nostre Tribunal Suprem, l’acció de nul·litat i declaració d’abusivitat no té termini. Per tant, tot i que el teu préstec hipoetcari sigui de l’any 2000 o de 2018, es pot reclamar.
Les targetes revolving constitueixen un mètode que utilitzen les entitats financeres per oferir liquidesa immediata als consumidors, a canvi d’un alt preu, que en moltes ocasions és amagat pel banc: 1 interès abusiu i usurer.
Va ser el Suprem qui, a través de la sentència 628/2015, de 25 de novembre, va fallar per primera vegada envers les anomenades targetes revolving, i va establir criteris per a determinar si els interessos de les targetes poden ésser considerats abusius.
Més recentment el Tribunal Suprem, en una sentència pionera del 4 de març de 2020 va declarar la nul·litat d’un contracte de targeta revolving per tenir un interès molt elevat, al·legant que es tractava d’un interès totalment fora de mercat, i va fixar que qualsevol targeta amb un interès superior al 20% és abusiva.
Per això, si has contractat una targeta revolving amb el teu banc que et cobra un interès de més d’un 20%, pots reclamar la seva nul·litat.
La renúncia a exercitar accions legals de reclamació judicial de clàusules abusives és també una pràctica habitual entre les entitats financeres.
El Tribunal Suprem recentment, en la seva sentència de data 49/2021, de 4 de febrer, ha declarat l’abusivitat d’una clàusula sòl i també d’un acord posterior en què el deutor va signar una renúncia a exercir accions legals de reclamació.
Si tens una clàusula abusiva i, a més, l’entitat financera t’ha fet signar una renúncia a accions legals, vol dir que tens una doble clàusula abusiva. La renúncia a exercir accions legals és un contracte abusiu quan es tracta d’un consumidor, i, a més, tracta d’encobrir una mala praxi bancària.